16 de juliol 2008

Ho Confesso: Sóc Graller


Doncs sí...seria estúpid per part meva, mantenir durant una part del text el misteri de la meva confessió, si ja ho diu el propi títol...Nens, nenes: sóc Graller i què?? Cap problema? He escoltat un si?? Eee?? No? Millor...molt millor...

Ho dic perquè sé que la gralla és un instrument que degut a la seva sonoritat, per molta gent és la pròpia veu del diable, que pensen que el seu so és pitjor que escoltar un duet entre en Jesulín i la Duquesa de Alba...però a l’hora de la veritat, no sona tan malament i fins i tot m’atreveixo a dir que la gent que toquem la gralla, tampoc sóm tan dolents com ens pinten...al menys...no tots estem en sectes Satàniques...

Us posaré una mica al corrent de la Gralla, avui que m’he llevat pedagògic...que te demanes “ Com collons una persona és lleva pedagògica? “ Et pots llevar trempat...resacós...amb una persona desconeguda al costat...però...Pedagògic? Misteris de la vida suposo...
Bé...anem al que anàvem que desprès faig escrits que no me’ls llegeixo ni jo de lo llargs que són...

La gralla és un instrument de vent-fusta de la família de les xeremies on l’instrument més conegut és l’oboè ( accentuat a la è ) ( prova d’accentuar la primera ò ) ( he que no és cap instrument òboe...? )( puc continuar collons? Tot aclarit? ) ( Gràcies ) típic i tradicional català, i el podeu veure, escoltar i odiar sobretot a les Trobades Castelleres o al món dels Gegants ( aquest és el meu cas )

Fa uns 20-25 anys que torna a tenir força repercussió a la Catalunya Interior, ja que abans havia estat vetat per l’església catòlica i només es tocava en pubs privats de les terres de Tarragona. Com passava amb els primers bars on és tocava Jazz a Nova Orleans?? El mateix...

En fi...que realment us havia de confessar que tocava la gralla perquè tenia com un nus a la panxa...saps aquells nusos que sé te fan a la panxa quan fa dies que no pots anar de ventre perquè estàs de vacances, i com que la tassa del vàter...no és la punyetera tassa del vàter de casa teu, no pots fer caca?
Això passa nens...jo tinc un amic que s’emporta la tassa del vàter de casa seu cada cop que marxa més de dos dies a dormir a fora...i realment és molt trist...que el veus a vegades amb la tassa a la mà perquè a la maleta no li a cabut...i penses...” nen...nen...per favor... guarda-la en una bossa....o al menys renta-la per darrera que encara i té les esquitxades de les teves ultimes diarrees homeeeee “

Doncs això...que un cop feta la meva confessió estic molt més tranquil. Segurament aniré de ventre molt millor i no em farà falta passar-me tot el dia menjant els iogurts aquells que anunciava en Jose Coronado, aquells que fan meravelles dintre el teu intestí...que jo tinc la teoria que aquells iogurts estaven sempre caducats...i per això era menjar-te’n un i haver de córrer cap al lavabo...que deies “ osti..funcionen aquests iogurts¡¡¡ “ Què collons funcionen...sabessis tu....

En fi Bufonets...un altre dia parlaré més extensament de la Gralla i tot el seu món...que avui me n’he anat pels núvols...i parlant d’anar-se’n...em sembla que hi ha una cosa que sí que vol marxar de dintre la meva panxa...és que realment funcionen els iogurts dels pebrots eeee....


Salut

13 de juliol 2008

Mai Plou al gust de Tothom...

Senyores i senyors, me tornat creient, sí sí, tal i com ho sentiu, creient, de la nit al dia. Si el meu primer escrit publicat al Blog era sobre la calor que Déu nostre Senyor, que al Cel sigui, ens fa passar...avui parlaré de la pluja amb la qual el Sant Salvador, l’home del Mig de la Santíssima Trinitat, ens va mullar la nit de Divendres passat, una nit que en principi pintava meravellosa.

Resulta que Divendres nit estava jo tan tranquil•lament als Jardins de Can Parrella ( uns jardins que hi ha al meu poble ) amb unes copes ( ampolles ) de més...que hi farem collons? Cadascú neix com neix...Quan de sobte es va posar a llampegar i a ploure, sense ni tan sols demanar-ho, ja no dic demanar-ho per favor...però simplement allò d’avisar...” nens que faré ploure, marxeu d’aquí “ no no...res d’això simplement dos llampegots mal fets i apa a ploure que se fa tard...i clar...cames ajudeu-me que el cap me balla...i ja diràs tu...com esquivo la pluja si no me veig ni els peus??

Total...acaba ràpid la magnifica conversa que tenies, sabeu quines vull dir? Aquelles converses que tens quan vas begut..que parles de tot sense aclarir res?? Que sembla que hagis d’arreglar el món amb una simple recepta de Gaspacho? Que arribes amb els teus amics venint d’un sopar...i clar...ets l’únic que vas torrat...i te demanen “ nen..on vas així per l’amor de Déu? “ i tu..que respons... ” si mira...no és culpa meva, m’han obligat... “ Què no és culpa teva?? No fotis cabrón...que aquella ampolla de Rioja del 93 no se t’ha ficat tota sola dintre la panxa eeeee...ja pots anar fent règim que si el cap de setmana te’l passes bevent...merdes el règim i la verdureta bullida que te fa la iaia entre setmana...

En fi..al que anàvem...que he tingut la clara visió que amb un sol escrit al meu nou Blog ( aquell per ser una persona de profit ) queixant-me del cony de Calor que ens fa passar Déu nostre Senyor, que tot ho sap i tot ho veu, o si més no, tot ho vol saber...quin paio més xafarder...( no us estranyeu si cap dia el veieu al “ Diario de Patricia “ o a la “ Noria “ al costat de la Belén Esteban...dient merdes de Sant Josep o de Santa Magdalena )...me va escoltar ( ho llegir ) i va fer ploure...el que passa és que com normalment no plou al gust de tothom...Divendres va tocar no ploure al meu gust...i suposo que al “ no-gust “ de tota la gent que estava a la terrasseta del bar fent el got quan el Sant Crist va decidir fer ploure...que te demanés... “ poca feina he nen? “ no podries provocar cap terratrèmol al Japó o fer aparèixer la teva cara a la paret de la cuina d’algun pis de fanàtics religiosos de Badajoz a base d’humitats COLLONS, que ens has de venir a tocar els nassos aquí?? “

Bé Bufonets...si al final resultarà que no sóc del tot creient, i el que me passa és què com me va fotre la magnifica torradera que vaig agafar amb tant d’esforç ( i calers ) pels aires...me tornat una mica supersticiós a l’hora d’escriure depèn què al Blog...per tant...he decidit, per obligació divina...no tornar a parlar del Sant Pare...no sigui que un dia me passi de la ratlla i mentre dormi baixi del Cel ( o allà on visqui ) i me’l trobi l’endemà ficat al meu llit donant-me el sermó sobre el que escric o deixo d’escriure...perquè...Com collons li expliques a ta mare que hi ha un senyor amb barba i túnica blanca dormint amb tu?

Una cosa tinc clara...la frase “ mama...no és el que sembla “ no servirà de res en aquest cas...


Salut

11 de juliol 2008

Cagu'm la Calor

Ara que ha arribat l’estiu, i tinc més temps lliure, he decidit fer de mi una persona de profit...bé...segons la meva iaia ja ho sóc...però ja se sap...les iaies sempre t’estimen massa com per ser del tot sinceres, a més...mmmm...des del dia que la meva iaia me va dir “ nen...no t’has engreixat? “, desprès de 3 dures setmanes de règim, va perdre molts punts a la meva escala de valors i confiança, per tant...no li faré molt cas en aquest aspecte tampoc...i que consti, me l’estimo moltíssim jo a aquella dona, amb les seves arruguetes, les seves ulleres, el seu davantal, les seves coses per fer mitja i la seva olor a...a...a iaia vaja...tothom sap quina olor vull dir no? Aquella olor a humit, a resclosit, a desgastat...ens entenem? doncs ja està collons.

Total que dins el meu afany estiuenc per ser una persona de profit, me dit...” nen...perquè no te fas un blog d’aquest? “ I jo...com contestant-me a mi mateix en el meu jo interior com a persona humana que sóc, me respòs " ...va...a la guerra. " I mira...aquí estem...

El problema més greu que he tingut ha set just en el moment de tenir la gran idea de crear el blog...i ho entendreu de seguida...eren les 4 de la tarda...amb aquella calor de merda que cau a aquella hora..que dius “ hòstia, de veritat que fa falta tot això? Tan malament ens hem portat amb Déu perquè ens vulgui tornar a extingir a tots com ja va fer en temps de Noé i la seva Arca...? jo la veritat és que prefereixo morir afogat que no pas de calor....al menys mors fresquet, amb aquelles arruguetes tant maques que se't posen als dits quan fa molta estona que els tens en remull...però vaja no me feu cas...això va a gustos suposo...

Per això he decidit posar-me’l a fer ara ( putos pronoms febles )...a les 4:20 del matí d’un Dijous, en el qual encara fa calor....collooooooooooooooons...ara enteneu perquè me considero ateu no?? Si Déu existís seria tot l’any Tardor...o al menys mantindríem una temperatura estable durant l’any, i no aquests canvis de temperatura que fa, aquestes calors...bufff...no li veig la necessitat a la calor, de veritat...hòstia...dius....collons, doncs un rentaplats si que té la seva utilitat, renta els plats ( també si van fer mal al posar-li el nom ) un microones també, t'escalfa el menjar i fins i tot descongela coses...cagu’m tot, fins i tot les sogres tenen més utilitat que no pas la calor.

En fi...tot això venia per fer-vos saber, habitants d’aquest món cruel i calorós que a partir d’ara aniré penjant, no massa assíduament, però si amb constància, no sé que vol dir ni una ni altre paraula ( però m’agrada dir-les )( un altre dia parlaré de les paraules que m'agraden ) algun que altre text perquè pugueu opinar sobre ells...o si més no, insultar-me...com diu la meva iaia, ja sóc una persona de profit i si serveixo per ser insultat...benvinguts siguin tots els “ fills de puta “ que me pugeu dir....va per tu IAIA....